Es pretén que els infants aprenguin les primeres nocions sobre el comerç just, a través del procés d’elaboració d’una xocolata justa i mitjançant la història d’una nina i la seva família, dedicats al cultiu del cacau a Tanzània.

Uns dies abans del taller arribarà a la classe un vídeo i uns quadernets per començar a treballar el tema.

Els nins i nines obriran el quadernet i veuran la primera pàgina on apareix na Haki. Entre totes i tots, llegiran la nota que els hi haurà deixat la papallona: necessita la seva col·laboració per ajudar a una amiga seva de Tanzània! Com és això? Què passa? Ho descobriran amb el vídeo del conte de na Haki.

Els infants aprendran a diferenciar situacions justes d’aquelles que no ho són: diferents països, diferents àmbits, diferents personatges… Què és just i què no ho és? D’aquesta manera presentarem les nocions bàsiques del comerç just i jugarem a alguns jocs per posar en pràctica el que hem après.

Els infants aprendran les primeres nocions sobre el comerç just, a través del cotó i la roba.

Amb el lloc del ‘Toca-toca’ experimentaran amb el tacte i descobriran quins materials hi ha dins una bossa ‘màgica’.

El sucre agrada a tothom, però… Sabem quant de sucre menjam en un dia? Quins aliment duen sucre? I sobretot: d’on ve el sucre? Seguirem el rastre del sucre i aprendrem que existeix un sucre de comerç just que és més responsable amb el medi ambient i amb les persones.

A partir de l’observació d’etiquetes duites de casa es pretén que els infants aprenguin les primeres nocions sobre com consumir aliments de forma justa, sostenible i responsable, de comerç local i proximitat.

Els infants treballaran la informació d’una etiqueta i empaquetatge dels aliments i es parlarà dels aliments de comerç just i de comerç local i quin impacte tenen quan els consumim.

Al final del taller dissenyaran la seva pròpia etiqueta.

L’audiovisual “Saps d’on ve la roba que vestim?” servirà de pretext per parlar de la problemàtica que envolta la indústria tèxtil. Ens hem fixat alguna vegada en les etiquetes de la nostra roba? Què hi diuen? Aprendrem a treure’n informació per saber quan una peca de roba és de comerç just.

Amb aquestes activitats es pretén que les persones participants siguin conscient de que les seves accions, com a ara la compra reiterada de productes tecnològics, poden tenir unes conseqüències no sempre positives pel medi ambient i els drets humans, i sobretot, que tenen les eines i capacitats per poder ajudar a solventar aquestes problemàtiques. És interessant realitzar aquesta activitat en aquests cursos ja que és el moment en el qual el jovent comença a utilitzar els dispositius electrònics (principalment “smartphones”) en el seu dia a dia.

A partir d’uns formularis l’alumnat coneixerà dades curioses, com ara, quants de litres d’aigua contaminen un nombre determinat de mòbils, quantes tones de materials s’han d’extreure per poder fabricar-los, quantes persones se necessiten per extreure’ls, etc.

Jugaran un Kahoot i podran veure i tocar “l’anatomia” dels mòbils per prendre consciència de tots els materials que se necessiten per conformar-los.

Publicitat enganyosa, greenwashing, màrketing… Els productes alimentàris ens enganyen? Per què?

Aprendrem què significa que un alimment sigui de comerç just, a llegir les etiquetes dels aliments i a distinguir els diferents segells que certifiquen els aliments de comerç just.

Es pretén que l’alumnat sigui conscient de la realitat en relació a la indústria tèxtil global actual, poc respectuosa amb els drets humans i el medi ambient en molts de casos i com el comerç just pot ajudar a paliar el problema.

Analitzaran les etiquetes de la seva roba, notícies sobre la indústria tèxtil i jugaran un Kahoot.

Es tractarà la deslocalització i es marcarà sobre un mapa de Peters l’origen de la roba que es duu posada.

De què estan fets els mòbils? I els patinets elèctrics? Analitzarem els materials que s’empren en la producció de les noves tecnologies que utilitzam en el nostre dia a dia, i descobrirem els secrets que amaguen: conflictivitat en les zones d’extracció, explotació laboral en la seva elaboració, malversació dels recursos naturals i impacte negatiu sobre el medi ambient.

Finalment, entre tots i totes reflexionarem sobre el que hem après: Què podem fer-hi al respecte? És possible un progrés tecnològic responsable amb el medi ambient i les persones?